BARCINO
-Història
Barcino va ser una colònia romana que va donar nom a la ciutat de Barcelona. Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan l'exèrcit comandat per Corneli Escorpió va desembarcar a Empuries amb la finalitat de convertir-la en una base militar a causa de la lluita amb els cartaginesos per el Mediterrani.
En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren.
La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Barcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península, tenia 2.000 habitants.
-Urbanisme i societat
A la ciutat s'organitza una xarxa de relacions socials, es construeixen institucions i es fan pràctiques col·lectives de culte i activitats lúdiques.
Els esclaus són propietats dels seus amos. Aquesta escala es reflecteix en els tipus d'habitatges, que passen de les "domus", residències luxoses, a les "insulae" o blocs d'apartaments modestos.
En la ciutat s'hi podia trobar:
-Fòrum: estava en la confluència del cardus i el decumanus i abraçava un ampli espai.
-Temple d'August: El temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, segurament cap al darrer quart del segle I aC. Era un edifici de planta rectangular, d'uns 35 metres de llarg per 17,5 d'amplada, unes dimensions considerables per a la ciutat.
-Aqüeductes: dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes.
-Termes públiques: van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal l'any 125 dC. Actualment es troben sota la plaça de Sant Miquel.