OBRES PÚBLIQUES

OBRES PÚBLIQUES

CALÇADES

És el més important de tots els tipus de vies romanes. La seva amplària era de cinc o sis metres. Es construïen a partir d'un paviment de mig metre de fondària, compost per quatre capes de materials diferents. La part superior estava formada per lloses. 

Cada 1.000 passes ( 1,5 km) es trobaven unes columnes per senyalar les distàncies. 

       

Les calçades tenien diferents parts, el statumen, que eren grans pedres rodones, després teniem el rudus, que eren pedres de tamany mitjà. També hi havia el núcli, que estava constituït per moltes pedres de tamany molt reduït i, per acabar, hi havia el paviment, que eren grans lloses planes.
Al fòrum romà es trobava el mi·litari zero, d'on sortien suposadament totes les calçades importants, per això el proverbi "tots els camins porten a Roma"

PONTS

Els romans vam desenvolupar més que cap altre poble de l'antiguitat la tècnica dels ponts. La base del pont era un arc profund, en realitat una volta de mig canó, de blocs de pedra ben treballats, sense argamassa a les juntures. Damunt seu hi havia una calçada plana. Aquest model de pont va durar fins al segle XX. 

  

CLAVEGUERAM 

Els romans tenien un sistema de clavegueram molt complet, era una xarxa de galeries subterrànies, reforçades amb voltes de mig canó. Totes les aigües com la de les cases, fonts o pluges desembocaven allà. Solien anar a parar als rius o mars propers. 

Les primeres clavegueres del món romà van ser construïdes a la capital durant els etruscs, l'anomenada cloaca màxima. A ciutats com Mèrida encara es conserva i s'utilitza aquest sistema de clavegueram. 

                           

MURALLES I FORTIFICACIONS

Moltes ciutats romanes van construir muralles per defensar-se en época de la República i començaments del Imperi. 

La capital va tenir sempre 2 recintes emmurallats, el primer conegut com Muri Serviani. El segon abraçava un espai més ampli i era de finals del segle III dC. 

Les tècniques i materials utilitzats en la construcció variaven segons la zona i l'època de construcció. Cada certa distància hi havien porten per l'entrada o sortida de carros de la ciutat. Les portes tenien panys i estaven reforçats per torres.  Les muralles més ben conservades a la Península són les de Lugo i Tarragona. 

ESPAIS PER AL LLEURE

ESPAIS PER AL LLEURE 

TEATRO:

Els teatres van ser introduïts a Roma pels etruscs. Al segle III aC van sofrir un gran auge amb la comèdia. Els autors romans copiaven i adaptaven les obres dels gecs, i els arquitectes copiaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a Grècia. 

Constaven essencialment d'una graderia semicircular esglaonada, la cavea, devant seu hi havia una plataforma d'un metre d'alçada anomenada scena (escenari). Hi havia tres portes, per les quals entraven i sortien els actors i estaven adornades amb estàtues, frisos, garnaldes, etc. 

El primer teatre que es va contruir a Roma amb aquestes característiques va ser al segle I aC.

      

AMFITEATRE:

El primer amfiteatre que es va construr a Roma va ser de fusta en temps de Cèsar. Es tractava d'un recinte el·líptic format per dos teatres. Va tenir tant d'exit que quan August va arribar al poder, es van construir diversos amfiteatres de pedra. El més famós, el Coliseu amb capacitat per 45000 persones. 

Es basaven en les estructures dels teatres, al centre hi havia l'arena, on tenien lloc les populars i sagnants lluites de gladiadors; també si feien batalles navals, on s'ompla el secinte d'aigua ( naumachiae) o lluites amb animals ( venationes ). També era l'escenari habitual de les penes de mort.

A la Península destaquen els amfiteatres de Mèrida, Tarragona i Segòria. 

CIRC:

El circ era el recinte on es celebraven les curses de carros, anomenades quadrigues si eren de 4 caballs. Aquest era l'espectacle preferit dels romans, els millors aurigues i els seus caballs encara perduren en mosaics i inscripcions. 

El recinte estava inspirat en els estadis i hopòdroms grecs, era un espai rectangular allargat, amb un dels costats menors reduits. Al centre hi havia un mur molt llarg i prim anomenat "spina". El circ més gran va ser el de Roma, amb capacitat per a 150.000 persones.