DRET ROMÀ
El conjunt de lleis de l’època romana
El dret romà és el conjunt de normes amb valor de llei, això vol dir, amb capacitat per obligar a complir-les, acumulades al llarg de la història de Roma. Aquest conjunt de lleis es distribuïa en dos grups. Les que afectaven exclusivament els ciutadans (cives) constituïen el «dret civil».
Les que afectaven les relacions amb altres pobles estrangers a Roma, o d’un ciutadà amb un estranger, constituïen l’anomenat «dret de gents» i es basaven en el dret natural. Durant l’època de la República, el principal òrgan legislatiu era l’Assemblea.
També tenien força de llei alguns magistrats, els pretors sobretot, i el Senat. A partir del segle II dC, l’emperador legislava sense intermediaris a través de les anomenades constitucions imperials.
La jurisprudència romana
S’entén per dret romà el conjunt d’obres que ens han arribat de l’època romana en què s’estudiaven, comentaven, resumien i compilaven les normes legals, és a dir, la jurisprudència.
Una matèria d’estudi
També s'entén el dret romà com una assignatura, una matèria fonamental en els estudis de dret pràcticament fins a l’actualitat. En varies Universitats importants com les de Bolonya s'estudiava el dret vigent, i també era una de les assignatures més importants. Gràcies a això, avui es segueix estudiant dret a les universtats.
Història del dret romà
754aC-201aC
En els primers temps, Roma era una ciutat Estat d’escassos territoris en els quals els habitants es dedicaven bàsicament a fer de pastors i a l’agricultura. La societat estava organitzada en dos grans blocs: patricis i plebeus.
El populus romanus Quiritium estava format únicament pels patricis, anomenats
així perquè eren descendents dels patres o fundadors. Al costat d’aquest populus romanus hi havia la plebs, els components de la qual provenien de pobles limítrofes i tenien alguns drets però els en faltaven d’altres.
Aquesta primera etapa només afectava als ciutadans.
així perquè eren descendents dels patres o fundadors. Al costat d’aquest populus romanus hi havia la plebs, els components de la qual provenien de pobles limítrofes i tenien alguns drets però els en faltaven d’altres.
Aquesta primera etapa només afectava als ciutadans.
200aC-235dC
És l’època de més expansió de Roma, en què deixa de ser una ciutat Estat i esdevé
una capital, una potència mundial. Arriben a Roma molts estrangers que desconeixen les lleis de la ciutat i s'han d'implantar de noves.
una capital, una potència mundial. Arriben a Roma molts estrangers que desconeixen les lleis de la ciutat i s'han d'implantar de noves.
Al expandir-se, els romans van coneixer diferentes lleis d'altres pobles itàlics, aixo els hi va permetre instaurar un nou seguit de lleis que seran dirigides als estrangers.
236 fins Justinià
Quan va morir Alexandre Sever, l’Imperi va entrar en una profunda crisi, les lluites entre generals, les revoltes militars i les guerres amb els pobles fronterers, cada vegada més freqüents, van fer tremolar els fonaments de l’Imperi que havia aconseguit sobreviure gràcies a varis emperadors.
La capital es va desplaçar a Constantinoble, però el llatí va seguir sent la llengua oficial dels tribunals.
2
