Les magistratures romanes de la República
Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar i l'administració de la ciutat de Roma. Hi han dos tipus de magistratures; les ordinàries (que eren operatives en temps de normalitat) i les extraordinàries (que es constituïen en estats d'excepció).
Entre les ordinàries n'hi havia quatre que s'encarregaven de les tasques del govern. Eren, de la més alta a la més baixa, les següents:
-Els cònsols. Eren dos i l'autoritat suprema civil i militar (presidien el Senat, dirigien l'exèrcit...)
-Els pretors. També eren dos. Eren responsables de l'administració de la justícia.
-Els edils. Eren quatre, dos patricis i dos plebeus. S'encarregaven de l'administració de la ciutat.
-Els qüestors. Al principi eren dos, però en temps de Cèsar passen a ser quatre. Tenien la tasca d'administrar els fons públics i el control de les despeses militars.
Aquestes quatre magistratures tenien un conjunt de característiques comunes:
Anualitat. La durada dels càrrecs era d'un any. Per això, hi havien eleccions cada any
Col·legialitat. Cada magistratura era exercida per dos o més col·legues.
Progressivitat. Havies de passar per tots els càrrecs per arribar adalt de tot.
També hi havien magistratures executives:
Els censors. Eren dos i elegits entre els excònsols. Dirigien la revisió del cens dels cutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics.
Els tributs de la plebs. Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos.
Les magistratures extraordinàries només eren escolliden en cas d'emergencia per la supervivència de la ciutat. Liderades per un dictador i el seu lloctinent, el mestre de la cavalleria.
EL SENAT
Aquesta institució va ser el centre del poder polític en l'època de la República.
Política exterior: decicions sobre guerres i signatures de pau, dentre altres.
Política interior: ratificació de les lleis, direcció i control dels magistrats, administració d'hisenda pública, etc.
El nombre de senadors es va fixar en 300 al principi de la República. Eren decidits cada cinc anys pels censors entre els membres de l'ordre senatorial (que abans havien ocupat alguna magistratura).
ELS COMICIS:
Apart dels comicis curiats ( heureus de l'època monàrquica i reduïts a funcións protocol·làries) hi havia dues menes més:
Centuriats. En aquests comicis els ciutadans votaven, distribuits segons les riqueses, en cinc classes o nivells, cadascun dels quals estava dividit en un nombre determinat de seccions ocenturies (193 en total).
Tributs. Votaven distribuïts en tributs, segons el lloc de residència: quatre de urbanes i trenta-una de rurals.
HISTÒRIA EXTERNA: DE L'URBS A L'ORBE
Durant el segle V i el segle III aC es van dur a terme moltes conquestes:
Es va començar per el centre d'Itàlia, que posteriorment van produïrse més conquestes al nord.
Al segle III aC es va conquerir el sud d'Itàlia sobre els samnites i després contra les colònies gregues liderades pel rei Pirros.
Més endavant, van produïrse els enfrentaments contra els cartaginesos, les anomenades guerres púniques:
Primera Guerra Púnica: es va acabar amb l'expulsió dels cartaginesos de Sicília, que va ser la primera província del Imperi Romà
Segona Guerra Púnica: va coincidir l'atac dels cartaginesos a Sagunt (ciutat aliada dels romans) i l'invasió d'Anníbal d'Itàlia. LLavors, els romans van atacar als cartaginesos a Hispània en dos desembarcaments diferents, el primer a Empúries. Es van expulsar als cartaginesos i Annibal va perdre el seu territori guanyat perque va marxar a defendre Cartago.
Com a resultat d'aquestes guerres, Roma va començar a construïr el seu Imperi a partir dels territoris que poseïen els cartaginesos.
Octavi August inicia un sistema polític que és conegut amb el nom de Principat, perquè ell tenia el títol de princeps. En teoria, la república continuava vigent tot i que ell tenia el poder de totes les institucions de l'Estat. 