Història externa i interna

Història externa

Durant la primera meitat del segle II aC es conquereix l'nterior i l'oest de la península ibèrica, després de vèncer als lusitans. Més tard, la península va ser dividida en dues províncies; la Hispània Ulterior (sud i oest) i la Hispània Citerior (centre i est).

També es va conquerir la Macedònia d'Alexandre el Gran i posterior la zona de Grècia, que també es va dividir en dues procíncies: Macedònia al nord i Acaia al sud. 

Es va destruir la ciutat de Cartago a la Tercera Guerra Púnica i es va convertir el territori en la província romana d'Àfrica. 

Durant el segle I aC, Roma estén el seu Imperi fins al mar Negre, Síria, les illex de Xipre i Creta.A mitjans del segle, Juli Cèsar conquereix la zona de les Gal·lies.

Història interna

Octavi August inicia un sistema polític que és conegut amb el nom de Principat, perquè ell tenia el títol de princeps. En teoria, la república continuava vigent tot i que ell tenia el poder de totes les institucions de l'Estat. 

Va aconseguir aquest poder gràcies al exèrcit amb el que va derrotar a Marc Antoni. A partir d'aquest moment va començar a acumular honors fins que es va fer amb el màxim control. 

Els seus successors eren acceptats per l'exèrcit i en una cerimònia protocol·lària del Senat. 

Les antigues institucions republicanes van desaparèixer, juntament amb els comicis. Les magistratures van quedar reduïdes en una mena de títols nobiliaris.

Aquest període va crear nous càrrecs:

-Prefectes. Encarregats de l'administració de la capital de l'Imperi.

-Procuradors. Funcionaris al servei de l'Emperador.

-Caps de cancelleria. Encarregats de diferents ministeris, com el de justícia, administració de les províncies, afers extrangers, etc.