Imperi

Imperi

El baix Imperi

A causa del caos polític, social, econòmic i militar que hi havia hagut des de el segle III, Dioclecià va fer una reestructuració radical del sistema imperial, va fer una monarquia absoluta on l'emperador era considerat com un déu, amo i senyor. 

Ell també va dividir l'imperi en dues parts, ell es va encarregar de la part oriental (capital Nicomèdia). De la part occidental  es va encarregar Maximilia (capital Milà). Cada un tenia un viceemperador anomenat Cèsar. Aquest sistema de 4 governadors s'anomena tetrarquia. 

Aquesta tetrarquia no va durar molt, l'any 304 van abdicar i Constanti va tornar a unificar el territori amb la capital Constantinoble. 

El territori va ser dividit entre els seus fills. Les particions i unificacions es van repartir fins que l'emperador Teodosi va dividir-lo completament entre els seus fills.  

Apogeu de la crisi

Segle I aC. August va afegir a l'Imperi el regne d'Egipte i va acabar amb la conquesta d'Hispania i la va dividri en 3 parts: Bètica, Lusitània i Tarraconense

Segle I dC. Es fixa la frontera en els rius Danubi-Rini s'amplia el territori amb Mauritània i Anglaterra.

Segle II. S'amplia l'Imperi amb les zones d'Aràbia, Armènia, Mesopotàmia i la Dàcia. El seu successor, Adrià, fixa més les fronteres i assoleix el moment de màxima expansió. 

Sege III. La pressió dels pobles bàrbars sobre l'imperi es cada vegada més dificil de contrarestar. Es comencen a produir incursions cap al centre fins a arribar a Itàlia. 

Segle IV. Aquests pobles van anar ocupant zones més extenses. Arriben els visigots per l'est i els perses per l'orient. 

Segle V. Es produeix una entrada massiva dels pobles bàrbars pel nord. Arriben i saquegen Roma i un cabdill bàrbar, Odoacre, destitueix a Ròmul. 

 

ACTIVITATS

1.Ordena cronològicament els següents fets:

      1r: Federació del Septimontium

      2n: Creació del Senat

      3r: Conquesta de la Dàcia

      4t: Destrucció de Cartago

      5é: Institució de la tertarquia

      6é: Guerres samnites

2.Defineix els conceptes següents:

 · Interregne: espai de temps durant el qual un estat no té rei

  
· Cúries: fracció d’una tribu. 

 · Cursus honorum: era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb  aspiracions polítiques

   
· Praetor Urbanus: era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

  
 · Princeps senatus: era el senador amb més dignitat dins del Senat romà

  
 · Prefectes: és una autoritat descendent de la línia nacional del govern. Regeix els     assumptes d'ordre intern i de seguretat interna.