Aqüeductes romans

AQÜEDUCTES ROMANS

L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar aigua en gran 

quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l'aigua simplement flueixi cap a la ciutat on es vol transportar l'aigua. 

Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal, passava per uns túnels escalonats fins a arribar a un tanc decantador. Tot seguit feia un recorregut subterrani amb uns quants pus d'inspecció per si s'havia de fer un control de l'aigua. Després passava per un pont el qual servia per travessar valls o rius (es feien mitjançant arcs).

Al final de tot el recorregut, l'aigua arribava al castella aquarum, des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les fonts públiques i les termes, i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta de l'aigua (aqua caduca) s'enviava l'aigua a altres llocs. 

Les aigües residuals de les ciutats romanes s'extreien a través de clavegueres subterranies, que al principi no eren molt utils ja que s'omplien molt ràpid i si hi havien pluges freqüents es desbordaven. Les següents ja les van millorar, però seguien sent font de malalties i mal olor ja que molts gases s'hi concentraven. 

                                     

A la Península Ibèrica hi han molts aqüeductes, però els tres principals són els seguents: 

Barcino:

                      : 

Tarraco: (Pont del Diable)

                        

Segovia: 

LA CIUTAT ROMANA

LA CIUTAT ROMANA

D'es d'un punt urbanistic, cal distinguir en el món romà dos sistemes de traçat:

Natural:

Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, normalment solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava d'un recinte emmurallat de petita extensió, que no tenien cap tipus de planificació i estaven sense urbanitzar. (oppidum)

Un exemple són els castros, al nord-est de la Península.

                              

                          

Planificat: 

Els romans van copiar aquest tipus dels etruscs i posteriorment el van escampar per tot l'Impèri. El traçat d'aquest disseny era rectangular i quadriculat, amb una sèrie de carrers que s'encreuaven perpendicularment formant una xarxa. Cada quadrat o rectangle formava una insula (illa). Al cor d'aquesta insula s'hi trobava el fòrum. Els dos carrers principals que s'encreuaven  eren el cardus maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d'est a oest) 

                                                

EDIFICIS I MONUMENTS PÚBLICS

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus de construccions públiques.

Temples. Se celebrava el culte de la religió i solien ser rectangulars.

                           

Basíliques. Eren immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus on es reunien els tribunals de justícia o també es parlava de negocis.

Cúria. Lloc on es reunia l'Assamblea de representats de la ciutat. 

                     

Tribunes. Eren llocs per els discursos dels polítics i dels governants. 

Mercats. Constava d'un munt de locals destinats al intercanvi de mercaderies.

Arcs de triomf. Eren una mena de portes monumentals, d'una o més obertures, bellament ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes, etc. 

                              

                               

Obeliscs i columnes. Eren commemoracions d'alguna gran empresa bèl·lica, l'exemple més fascinant dels quals és la famosa columna de Trajà. 

                               

Imperi

Imperi

El baix Imperi

A causa del caos polític, social, econòmic i militar que hi havia hagut des de el segle III, Dioclecià va fer una reestructuració radical del sistema imperial, va fer una monarquia absoluta on l'emperador era considerat com un déu, amo i senyor. 

Ell també va dividir l'imperi en dues parts, ell es va encarregar de la part oriental (capital Nicomèdia). De la part occidental  es va encarregar Maximilia (capital Milà). Cada un tenia un viceemperador anomenat Cèsar. Aquest sistema de 4 governadors s'anomena tetrarquia. 

Aquesta tetrarquia no va durar molt, l'any 304 van abdicar i Constanti va tornar a unificar el territori amb la capital Constantinoble. 

El territori va ser dividit entre els seus fills. Les particions i unificacions es van repartir fins que l'emperador Teodosi va dividir-lo completament entre els seus fills.  

Apogeu de la crisi

Segle I aC. August va afegir a l'Imperi el regne d'Egipte i va acabar amb la conquesta d'Hispania i la va dividri en 3 parts: Bètica, Lusitània i Tarraconense

Segle I dC. Es fixa la frontera en els rius Danubi-Rini s'amplia el territori amb Mauritània i Anglaterra.

Segle II. S'amplia l'Imperi amb les zones d'Aràbia, Armènia, Mesopotàmia i la Dàcia. El seu successor, Adrià, fixa més les fronteres i assoleix el moment de màxima expansió. 

Sege III. La pressió dels pobles bàrbars sobre l'imperi es cada vegada més dificil de contrarestar. Es comencen a produir incursions cap al centre fins a arribar a Itàlia. 

Segle IV. Aquests pobles van anar ocupant zones més extenses. Arriben els visigots per l'est i els perses per l'orient. 

Segle V. Es produeix una entrada massiva dels pobles bàrbars pel nord. Arriben i saquegen Roma i un cabdill bàrbar, Odoacre, destitueix a Ròmul. 

 

ACTIVITATS

1.Ordena cronològicament els següents fets:

      1r: Federació del Septimontium

      2n: Creació del Senat

      3r: Conquesta de la Dàcia

      4t: Destrucció de Cartago

      5é: Institució de la tertarquia

      6é: Guerres samnites

2.Defineix els conceptes següents:

 · Interregne: espai de temps durant el qual un estat no té rei

  
· Cúries: fracció d’una tribu. 

 · Cursus honorum: era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb  aspiracions polítiques

   
· Praetor Urbanus: era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

  
 · Princeps senatus: era el senador amb més dignitat dins del Senat romà

  
 · Prefectes: és una autoritat descendent de la línia nacional del govern. Regeix els     assumptes d'ordre intern i de seguretat interna.