LA CIUTAT ROMANA

LA CIUTAT ROMANA

D'es d'un punt urbanistic, cal distinguir en el món romà dos sistemes de traçat:

Natural:

Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, normalment solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava d'un recinte emmurallat de petita extensió, que no tenien cap tipus de planificació i estaven sense urbanitzar. (oppidum)

Un exemple són els castros, al nord-est de la Península.

                              

                          

Planificat: 

Els romans van copiar aquest tipus dels etruscs i posteriorment el van escampar per tot l'Impèri. El traçat d'aquest disseny era rectangular i quadriculat, amb una sèrie de carrers que s'encreuaven perpendicularment formant una xarxa. Cada quadrat o rectangle formava una insula (illa). Al cor d'aquesta insula s'hi trobava el fòrum. Els dos carrers principals que s'encreuaven  eren el cardus maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d'est a oest) 

                                                

EDIFICIS I MONUMENTS PÚBLICS

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus de construccions públiques.

Temples. Se celebrava el culte de la religió i solien ser rectangulars.

                           

Basíliques. Eren immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus on es reunien els tribunals de justícia o també es parlava de negocis.

Cúria. Lloc on es reunia l'Assamblea de representats de la ciutat. 

                     

Tribunes. Eren llocs per els discursos dels polítics i dels governants. 

Mercats. Constava d'un munt de locals destinats al intercanvi de mercaderies.

Arcs de triomf. Eren una mena de portes monumentals, d'una o més obertures, bellament ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes, etc. 

                              

                               

Obeliscs i columnes. Eren commemoracions d'alguna gran empresa bèl·lica, l'exemple més fascinant dels quals és la famosa columna de Trajà.