Aqüeductes romans

AQÜEDUCTES ROMANS

L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar aigua en gran 

quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l'aigua simplement flueixi cap a la ciutat on es vol transportar l'aigua. 

Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal, passava per uns túnels escalonats fins a arribar a un tanc decantador. Tot seguit feia un recorregut subterrani amb uns quants pus d'inspecció per si s'havia de fer un control de l'aigua. Després passava per un pont el qual servia per travessar valls o rius (es feien mitjançant arcs).

Al final de tot el recorregut, l'aigua arribava al castella aquarum, des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les fonts públiques i les termes, i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta de l'aigua (aqua caduca) s'enviava l'aigua a altres llocs. 

Les aigües residuals de les ciutats romanes s'extreien a través de clavegueres subterranies, que al principi no eren molt utils ja que s'omplien molt ràpid i si hi havien pluges freqüents es desbordaven. Les següents ja les van millorar, però seguien sent font de malalties i mal olor ja que molts gases s'hi concentraven. 

                                     

A la Península Ibèrica hi han molts aqüeductes, però els tres principals són els seguents: 

Barcino:

                      : 

Tarraco: (Pont del Diable)

                        

Segovia: 

LA CIUTAT ROMANA

LA CIUTAT ROMANA

D'es d'un punt urbanistic, cal distinguir en el món romà dos sistemes de traçat:

Natural:

Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, normalment solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava d'un recinte emmurallat de petita extensió, que no tenien cap tipus de planificació i estaven sense urbanitzar. (oppidum)

Un exemple són els castros, al nord-est de la Península.

                              

                          

Planificat: 

Els romans van copiar aquest tipus dels etruscs i posteriorment el van escampar per tot l'Impèri. El traçat d'aquest disseny era rectangular i quadriculat, amb una sèrie de carrers que s'encreuaven perpendicularment formant una xarxa. Cada quadrat o rectangle formava una insula (illa). Al cor d'aquesta insula s'hi trobava el fòrum. Els dos carrers principals que s'encreuaven  eren el cardus maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d'est a oest) 

                                                

EDIFICIS I MONUMENTS PÚBLICS

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus de construccions públiques.

Temples. Se celebrava el culte de la religió i solien ser rectangulars.

                           

Basíliques. Eren immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus on es reunien els tribunals de justícia o també es parlava de negocis.

Cúria. Lloc on es reunia l'Assamblea de representats de la ciutat. 

                     

Tribunes. Eren llocs per els discursos dels polítics i dels governants. 

Mercats. Constava d'un munt de locals destinats al intercanvi de mercaderies.

Arcs de triomf. Eren una mena de portes monumentals, d'una o més obertures, bellament ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes, etc. 

                              

                               

Obeliscs i columnes. Eren commemoracions d'alguna gran empresa bèl·lica, l'exemple més fascinant dels quals és la famosa columna de Trajà. 

                               

Imperi

Imperi

El baix Imperi

A causa del caos polític, social, econòmic i militar que hi havia hagut des de el segle III, Dioclecià va fer una reestructuració radical del sistema imperial, va fer una monarquia absoluta on l'emperador era considerat com un déu, amo i senyor. 

Ell també va dividir l'imperi en dues parts, ell es va encarregar de la part oriental (capital Nicomèdia). De la part occidental  es va encarregar Maximilia (capital Milà). Cada un tenia un viceemperador anomenat Cèsar. Aquest sistema de 4 governadors s'anomena tetrarquia. 

Aquesta tetrarquia no va durar molt, l'any 304 van abdicar i Constanti va tornar a unificar el territori amb la capital Constantinoble. 

El territori va ser dividit entre els seus fills. Les particions i unificacions es van repartir fins que l'emperador Teodosi va dividir-lo completament entre els seus fills.  

Apogeu de la crisi

Segle I aC. August va afegir a l'Imperi el regne d'Egipte i va acabar amb la conquesta d'Hispania i la va dividri en 3 parts: Bètica, Lusitània i Tarraconense

Segle I dC. Es fixa la frontera en els rius Danubi-Rini s'amplia el territori amb Mauritània i Anglaterra.

Segle II. S'amplia l'Imperi amb les zones d'Aràbia, Armènia, Mesopotàmia i la Dàcia. El seu successor, Adrià, fixa més les fronteres i assoleix el moment de màxima expansió. 

Sege III. La pressió dels pobles bàrbars sobre l'imperi es cada vegada més dificil de contrarestar. Es comencen a produir incursions cap al centre fins a arribar a Itàlia. 

Segle IV. Aquests pobles van anar ocupant zones més extenses. Arriben els visigots per l'est i els perses per l'orient. 

Segle V. Es produeix una entrada massiva dels pobles bàrbars pel nord. Arriben i saquegen Roma i un cabdill bàrbar, Odoacre, destitueix a Ròmul. 

 

ACTIVITATS

1.Ordena cronològicament els següents fets:

      1r: Federació del Septimontium

      2n: Creació del Senat

      3r: Conquesta de la Dàcia

      4t: Destrucció de Cartago

      5é: Institució de la tertarquia

      6é: Guerres samnites

2.Defineix els conceptes següents:

 · Interregne: espai de temps durant el qual un estat no té rei

  
· Cúries: fracció d’una tribu. 

 · Cursus honorum: era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb  aspiracions polítiques

   
· Praetor Urbanus: era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

  
 · Princeps senatus: era el senador amb més dignitat dins del Senat romà

  
 · Prefectes: és una autoritat descendent de la línia nacional del govern. Regeix els     assumptes d'ordre intern i de seguretat interna.

Història externa i interna

Història externa

Durant la primera meitat del segle II aC es conquereix l'nterior i l'oest de la península ibèrica, després de vèncer als lusitans. Més tard, la península va ser dividida en dues províncies; la Hispània Ulterior (sud i oest) i la Hispània Citerior (centre i est).

També es va conquerir la Macedònia d'Alexandre el Gran i posterior la zona de Grècia, que també es va dividir en dues procíncies: Macedònia al nord i Acaia al sud. 

Es va destruir la ciutat de Cartago a la Tercera Guerra Púnica i es va convertir el territori en la província romana d'Àfrica. 

Durant el segle I aC, Roma estén el seu Imperi fins al mar Negre, Síria, les illex de Xipre i Creta.A mitjans del segle, Juli Cèsar conquereix la zona de les Gal·lies.

Història interna

Octavi August inicia un sistema polític que és conegut amb el nom de Principat, perquè ell tenia el títol de princeps. En teoria, la república continuava vigent tot i que ell tenia el poder de totes les institucions de l'Estat. 

Va aconseguir aquest poder gràcies al exèrcit amb el que va derrotar a Marc Antoni. A partir d'aquest moment va començar a acumular honors fins que es va fer amb el màxim control. 

Els seus successors eren acceptats per l'exèrcit i en una cerimònia protocol·lària del Senat. 

Les antigues institucions republicanes van desaparèixer, juntament amb els comicis. Les magistratures van quedar reduïdes en una mena de títols nobiliaris.

Aquest període va crear nous càrrecs:

-Prefectes. Encarregats de l'administració de la capital de l'Imperi.

-Procuradors. Funcionaris al servei de l'Emperador.

-Caps de cancelleria. Encarregats de diferents ministeris, com el de justícia, administració de les províncies, afers extrangers, etc. 

Les magistratures romanes de la República.

Les magistratures romanes de la República

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar i l'administració de la ciutat de Roma. Hi han dos tipus de magistratures; les ordinàries (que eren operatives en temps de normalitat) i les extraordinàries (que es constituïen en estats d'excepció).

Entre les ordinàries n'hi havia quatre que s'encarregaven de les tasques del govern. Eren, de la més alta a la més baixa, les següents:

  

 -Els cònsols. Eren dos i l'autoritat suprema civil i militar (presidien el Senat, dirigien              l'exèrcit...)

 -Els pretors. També eren dos. Eren responsables de l'administració de la justícia. 

 -Els edils. Eren quatre, dos patricis i dos plebeus. S'encarregaven de l'administració de la ciutat.

   -Els qüestors. Al principi eren dos, però en temps de Cèsar passen a ser quatre. Tenien la tasca d'administrar els fons públics i el control de les despeses militars.

Aquestes quatre magistratures tenien un conjunt de característiques comunes: 

Anualitat. La durada  dels càrrecs era d'un any. Per això, hi havien eleccions cada any

Col·legialitat. Cada magistratura era exercida per dos o més col·legues.

Progressivitat. Havies de passar per tots els càrrecs per arribar adalt de tot. 

També hi havien magistratures executives:

Els censors. Eren dos i elegits entre els excònsols. Dirigien la revisió del cens dels cutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics. 

Els tributs de la plebs. Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos. 

Les magistratures extraordinàries només eren escolliden en cas d'emergencia per la supervivència de la ciutat. Liderades per un dictador i el seu lloctinent, el mestre de la cavalleria. 

EL SENAT

Aquesta institució va ser el centre del poder polític en l'època de la República. 
Política exterior: decicions sobre guerres i signatures de pau, dentre altres.
Política interior: ratificació de les lleis, direcció i control dels magistrats, administració d'hisenda pública, etc.

El nombre de senadors es va fixar en 300 al principi de la República. Eren decidits cada cinc anys pels censors entre els membres de l'ordre senatorial (que abans havien ocupat alguna magistratura). 

ELS COMICIS:

Apart dels comicis curiats ( heureus de l'època monàrquica i reduïts a funcións protocol·làries) hi havia dues menes més:

Centuriats. En aquests comicis els ciutadans votaven, distribuits segons les riqueses, en cinc classes o nivells, cadascun dels quals estava dividit en un nombre determinat de seccions ocenturies (193 en total).

Tributs. Votaven distribuïts en tributs, segons el lloc de residència: quatre de urbanes i trenta-una de rurals. 

HISTÒRIA EXTERNA: DE L'URBS A L'ORBE

Durant el segle V i el segle III aC es van dur a terme moltes conquestes:
Es va començar per el centre d'Itàlia, que posteriorment  van produïrse més conquestes al nord.

Al segle III aC es va conquerir el sud d'Itàlia sobre els samnites i després contra les colònies gregues liderades pel rei Pirros.

Més endavant, van produïrse els enfrentaments contra els cartaginesos, les anomenades guerres púniques:

Primera Guerra Púnica: es va acabar amb l'expulsió dels cartaginesos de Sicília, que va ser la primera província del Imperi Romà

Segona Guerra Púnica: va coincidir l'atac dels cartaginesos a Sagunt (ciutat aliada dels romans) i l'invasió d'Anníbal d'Itàlia. LLavors, els romans van atacar als cartaginesos a Hispània en dos desembarcaments diferents, el primer a Empúries. Es van expulsar als cartaginesos i Annibal va perdre el seu territori guanyat perque va marxar a defendre Cartago. 

Com a resultat d'aquestes guerres, Roma va començar a construïr el seu Imperi a partir dels territoris que poseïen els cartaginesos. 

Història de Roma

Història de Roma

Es va fundar al segle VIII aC sota el poder del rei Ròmul. Van succeir-lo un seguit de reis fins arribar als Reis Etruscos, que després d'un temps els van expulsar, acabant així, amb l'època de la monarquia al segle VI aC.

Tot seguit va arribar l'època de la república, on Octavi August va ser reconegut com a primer emperador. El període de democratització va durar fins el segle III aC, donant lloc a l'època d'oligarquia que va acabar entre el segle II-I aC. 

L'època de l'Imperi va ser l'ultima ja que va durar des de l'any 27 aC fins l'any 476. Dins d'aquesta època s'hi distingeixen 2 períodes; el de l'Alt Imperi i el Baix Imperi. 

L'expansió:

L'Imperi romà va començar la seva expansió sotmeten la ciutat de Laci (Lazio), mes tard va dominar tota la península itàlica. Després va començar a conquerir els països de la costa mediterrània i això va donar lloc a les conquestes del centre d'Europa i l'Orient Mitjà.

Finalment, entre els segles III-V dC l'Imperi es va fragmentar per culpa dels pobles bàrbars fins arribar a la seva divisió i posterior caiguda. 

BARCINO

  

BARCINO

-Història

Barcino va ser una colònia romana que va donar nom a la ciutat de Barcelona. Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan l'exèrcit comandat per Corneli Escorpió va desembarcar a Empuries amb la finalitat de convertir-la en una base militar a causa de la lluita amb els cartaginesos per el Mediterrani.  

En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren.

La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Barcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península, tenia 2.000 habitants. 

-Urbanisme i societat

A la ciutat s'organitza una xarxa de relacions socials, es construeixen institucions i es fan pràctiques col·lectives de culte i activitats lúdiques.

Els esclaus són propietats dels seus amos. Aquesta escala es reflecteix en els tipus d'habitatges, que passen de les "domus", residències luxoses, a les "insulae" o blocs d'apartaments modestos. 

En la ciutat s'hi podia trobar: 

           -Fòrum: estava en la confluència del cardus i el decumanus i abraçava un ampli                    espai.

           -Temple d'August: El temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i             fundador de Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat,             segurament cap al darrer quart del segle I aC. Era un edifici de planta                                   rectangular, d'uns 35 metres de llarg per 17,5 d'amplada, unes dimensions                           considerables per a la ciutat.

                         

            -Aqüeductes:  dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la                         muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes.

            

             -Termes públiques: van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal                              l'any 125 dC. Actualment es troben sota la plaça de Sant Miquel.